dilluns, 28 de setembre de 2009

Avuí no hi ha escola

No sé vosaltres, però jo de xicoteta sempre volia que plovera per no anar a escola i ... avui que plou hi he anat i m'han tancat l'escola als nassos.

Avui era el primer dia de classe a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Portem dies d'alerta roja i alerta taronja per possibilitat de caure pluges fortes a la Comunitat Valenciana. La meua ciutat és zona altament inundable, estem a la vall al costat del riu i per això ja li deien Al-Yazirat Suquar els àrabs: L'ILLA DEL XÚQUER.






Hi ha començat a caure un aigua de mil dimonis cap a les 16:15 h, cal dir que tot el matí ha estat plovent de valent, però mira per on, com estic de vacances, la setmana propera tinc la intenció de no anar a l'escola i a la web no deien que se suspenien les classes: m'he endossat un impermeable, he agafat un paraigua i cap allà que he anat.





Quan he arribat a l'escola, en eixe moment, han decidit tancar-la (fins ahí em pareix correcte, estem en zona inundable) però han deixat a gent dins l'escola matriculant-se i han tancat l'escola en pany i clau perquè no entrara ningú, però tampoc es podia eixir.

I ara dic jo: no és igual o, fins i tot, més perillós tancar l'escola i deixar gent dins tancada amb pany i clau? encara que el bidell estiga ... on estiga fins que el trobes perquè t'òbriga la porta.

La llei prevenció de riscos laborals se la passen pel forro, juguen amb la integritat de l'alumnat i no tenen en compte que el que no passa mai passa en un moment.


divendres, 25 de setembre de 2009

Vacances

Per fi estic de vacances, després d'un estiu (darrere d'altre estiu) que no desitge ni al pitjor dels meus enemics.

El dimarts 22 de setembre, quan vaig acabar la feina, em van dir si ens féiem una cerveseta; i clar, vaig dir que sí!


De Blog

Començant a veure la primera copa.


De Blog

Ací unes quantes més, fins i tot el cambrer està amb nosaltres.


De Blog

Després de ...tantes cerveses ve el dinar, desitjat per tota la gent.


De Blog

Clar! amb tanta copa fins i tot les fotografies eixen borroses.


De Blog

A la fi no erem les mateixes persones, van haver-hi altes i baixes. En fi! l'última foto que vaig prendre ... o no?

dilluns, 21 de setembre de 2009

Moisés

Doncs avui sí que us vaig a parlar de la tercera part de la meua gatera, del negre MOISÉS.

El tinc amb mi des de fa cinc anys i us assegure em va adoptar ell a mi: Un dia vaig anar a la Casona de la Murta i de sobte comença a perseguir-me maulant un gatet negret, jo pregunta que pregunta de qui és aquest gatet que no calla ni para de seguir-me allà on vaig, per fi l'agafe i el clave al cotxe de la faena i em sent una veu que em diu, tira'l a un bon lloc (cosa que mai de la vida m'haguera passat pel cap). Des del moment que va entrar a casa formà part d'ella com si haguera conviscut amb mi des del dia que va nàixer.



Aquestes són de les primeres imatges que tinc de Moisés. Per cert, allò que porta entre les potes, llepant i rossegant amb tant de gust, és part d'una brotxa que em furtà per poder llepar-la com si fos un animalet xicotet.



De Moisés
2005

Volia vindre amb mi de viatge, allà on fos, dins la maleta.


De Moisés

2006

Em furta els meus ninots i no hi ha forma ni manera que els deixe al seu lloc.


De Moisés

2007

De la triada negra, per mi Moisés és el més bonic dels tres, però vosaltres podreu opinar dins de poc.

De Moisés
2008

Per cert, ja us contaré més històries d'ell a mesura que conte les de Lluna Negra i Tonet.

De Moisés
2009

Realment ara no veig la meua vida a aquesta Gatera sense cap d'ells.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Morir de fibromiàlgia

Avuí anava a parlar de la meua gatera, però estic subscrita a alertes de recerca de notícies de fibromiàlgia i millor us deixe aquestos dos vídeos que m'han impactat i fet plorar.

Us convide a llegir la carta de Fabian que ha mort de fibromiàlgia.



Escolteu al pare lluitant perquè Fabian siga l'última persona que mor de fibromiàlgia.



Parlaré moltes vegades de la Fibromiàlgia ja que sóc una de tantes malaltes maltractada pels serveis de salut públics i privats i forma part de la meua vida Barrejada.

Com bé diu en un dels comentaris Frikosal: "I a més (dic jo) que no es nota amb cap síntoma extern, vull dir que si t'has trencat una cama dons és evident que no podràs caminar gaire i tothom ho entén."

Des d'ací vuic rendir un homenatge a totes les persones mortes per la fibromiàlgia i als seus familiar i amistats que ja no podran gaudir la seua companyia.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Fa més de dos anys

Fa més de dos anys que no escrivia al primer blog que vaig començar: Myrtus a la coctelera.
És un blog dedicat a la natura i la fotografia.



El fet de fer aquest blog em va fer molt de bé al seu moment, no em podia quasi menejar i aquest món meravellós d'internet em va donar l'oportunitat de conéixer molt bona gent que tenia interessos afins a mi; però em passava moltes hores al dia assentada davant de l'ordinador i vaig decidir que calia emprendre coses noves, com ara estudiar la llengua italiana.
En aquestos dos anys la meua gatera ha crescut, he conegut a més gent gràcies a l'escola d'idiomes i he représ una faceta de la meua vida, la d'estudiar altra vegada i veure com deprenc coses noves.
Desitge continuar amb els meus estudis (ara començaré primer del nivell intermedi d'italià) i poder fer alguna que altra barrejada des de la meua acollidora Gatera.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Fibromiàlgia

Fa anys que tinc diagnosticada la fibromiàlgia i la meua vida ha sigut un abans d'ella i un després.
Sempre he sigut una dona molt dinàmica i he fet un muntó de coses, però a poc a poc vaig abandonar la gimnàstica, el barranquisme, el senderisme i les associacions on participava; a més els estudis, que sempre havien sigut variats, ara són una mica menys complicats i sempre ben props de ma casa.
Si mireu per ahí la informació que hi ha mai es sap ben bé com tractarla (ni a la malatia ni a les persones que la patim) i, per descomptat, no és té ni idea quina és la seua causa.

Una persona malalta, com és el meu cas, perd moltes relacions socials perquè, sense adonar-se'n, és una "mal queda". Què vull dir amb açò? Doncs que moltes vegades quedem per sopar la propera setmana, i mira per on!
- eixe dia ens fa mal tot el cos
- l'esgotament que patim ens fa impossible eixir de casa
- se'ns oblida perquè la facultat cognitiva la tenim en eixe moment afectada
- ens hem alçat sense poder escoltar cap soroll fort o estrident
- etc.
Ara ja he deprés a dir quan quede que desitge anar, però que a saber si em deixa la meua fibro. Les meues amistats i familiars ho entenen i he pres la decisió que qui no ho entenga no és una persona digna d'estar prop meua.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Justícia universal

Fa més de dos anys vaig escriure sobre una enfiladora, tant de forma literal com metafòrica.

En aquestos moments l'arbre ja ha caigut i, mirant de forma retrospectiva, s'ha fet justícia universal.


Sempre he pensat que si una persona fa mal a altra, a la societat, a la fauna, a la natura ... i si eixe mal està fet a consciència, vull dir, per a fer mal i punt, al cap del temps eixe mal se li torna però de manera exponencial.


No és que m'al·legre, però també és veritat que cal menjar del xarop que se li dóna a la resta i així es sabrà com d'amarg està.

I NO VAIG A FER LLENYA DE L'ARBRE CAIGUT

Myrtus ara és també un local

Mirant per internet he trobat que Myrtus ara és un nou local selecte a Puçol per bodes, comunions i altres coses paregudes.
Myrtus Communis
De Blogger Pictures

La meua gatera


Posted by Picasa
Us dic que parlaré molt d'aquestes bestioles negres que sempre m'estan envoltant. De vegades m'enfade amb elles per les animalades, o gatades, que em fan per casa.
Lluna Negra no pot tindre a l'abast un roll de paper de wc perquè el fa a micotetes per tota la casa; igual es pensa que és festa i fa confeti.


Tonet no pot apropar-se a una paret sense donar-li una bona llepada felina; també és veritat que el tinc molt malalt, li ha picat una caparra (la mala "garraputa") de porc senglar i li ha injectat en sang un paràsit que destroça els glòbuls rojos. No us podeu imaginar com de mal em sent, ja  que he sigut jo la que ha portat a casa la mala "garraputa" per treballar en un lloc on passen molts porcs senglars.


I Moisés és el meu ull dret, el major de la casa, el més bonic ... i el que li fot un mos felí al primer que entra a casa, la veritat que no te fa res, però el susto que t'adona veure un gatot negre que va per tu ...

dijous, 10 de setembre de 2009

Barrejada

Vuic començar un nou blog fent una barreja de tot allò que m'envolta, m'angoixa, em fa feliç ...


Gràcies a totes aquelles persones que tingau la deferència en llegir les meues tremoloses paraules.