diumenge, 30 de maig de 2010

Anècdota 3

L'altre cap de setmana anaren excursionistes al Paratge natural municipal de la Murta i es queixaren (ja us contaré diverses queixes tan estranyes com les dels porcs senglars).

En concret li van dir a la persona que estava custodiant l'entrada en aquell moment, a Jordi, el següent:
"Tienen que subir a netejar la senda de la Creu del Cardenal porque me arrapo las camas con las  arxilagas y tropiezo con las raíces de las plantas" 


Cal dir que anaven en pantalons curts, cosa totalment desaconsellable quan vas a la muntanya, també m'agradaria saber què duien als peus, moltes vegades ha entrat gent amb tacons, pense que no tenen ni idea d'on van i aquesta gent es pensa que està per l'Albereda de València o al passeig de Cullera.
Ara em falta saber si també es queixen quan van a la plaja perquè hi ha molta sorra, que de tot es veu i de tot es queixen, menys del que cal i on cal.

divendres, 28 de maig de 2010

La Creu del Cardenal

A la vall de la Murta trobem el cim de La Creu del Cardenal. La creu ara és d'alumini i es pot veure des de lluny en dies clars.


La primera creu que es posà al cim va ser entre els segles  XVI i XVII; aquesta creu era de fusta i la van col·locar els monjos jerònims del lloc.

El 30 d'abril de 1962, gent del Centre Excursionista d'Alzira instal·laren la segona creu que es coneix, la pujaren amb somereta al cim i aquesta creu era de ferro.

 Foto de Mara

Després d'anys de suportar la pluja i la humitat, la creu es va deteriorar visiblement, amb el conseqüent risc de caiguda. Cal dir que aquest cim és un dels llocs més visitats del paratge de la Murta i, en aquell moment, calia canviar la creu. 

 Foto de Mario

El 29 de maig de 1999 la vella creu de ferro es retirà i es col·locà la nova d'alumini realitzada per Francisco Martínez. Aquesta vegada el cotxe de la regidoria de medi ambient i la persona que signa l'article van fer de somereta, com es pot veure a la fotografia amb l'autor de la creu al seu costat.

 

dimarts, 18 de maig de 2010

Anècdota 2

La meua amiga Nanohana em contà que la filla d'una companya li digué el següent a sa mare:

Filla: Mamà, mamà! El meu company Pere va a un "PEDABOBO".
Mare: Filla, però tu saps què és un pedagog?
Filla: Sí, mami. És un "CHIFLOLOGO", com el papi, que tracta a persones que no es porten bé, però per xiquets.

Les personetes xicotetes ens tiren per terra els nostres esquemes i professions en menys d'un segon.

dimarts, 11 de maig de 2010

12 de Maig dia mundial de la FM, SFC i SQC


Si on viviu es fa cap acte per donar recolzament a les persones que estem afectades per una, dues o les tres malalties us ho agrairíem. A aquestos actes reivindicarem les necessitats que tenim com a persones malaltes, ja que no es reconeix que aquestes malaties són invalidants tant a nivell físic com psicològic i tampoc som tractades com ens mereixem ni com es mereix tota persona malalta.

Gràcies per llegir-me, Myrtus.



dissabte, 8 de maig de 2010

Anècdota

Una volta al paratge natural de la Murta, un home es va queixar perquè quan havia entrat amb la seua famíla a la vall a les 8.00 AM, havia vist una porcada de Sus scrofa (porcs senglars).


I dic jo, on es pensava aquell home que anava?, a un zoo en meitat de la natura? 


I què es pensava aquella família? que amagàvem la porcada pel dia i soltàvem els porcs senglars per la nit perquè passejaren i feren les seues necessitats?


Les barbaritats que es diuen fruit de la ignorància o ... que des d'aquell dia va nàixer la llegenda de l'anaconda que eix cada dos anys al cim de la Creu del Cardenal i es menja eixe dia a la primera persona que escriu al llibre que està en una bústia de la Creu.

divendres, 7 de maig de 2010

Oro?

     Oro líquido,

     las aves están sucias.

     Silencio negro

           Myrtus            6 Mayo 2010

dijous, 6 de maig de 2010

dimarts, 4 de maig de 2010

El recorde



Sí, recorde aquell dia, el recorde.
Recorde que et volia telefonar, escriure’t, veure’t, preguntar-te … i no vaig poder.
Com estava tan decebuda pel teu abandó aquell dia no sabia allò que feia i no podia recordar el que calia fer en eixos moments.



Sí, recode aquell dia, el recorde.
Recorde que aquell dia vaig anar a la mar. N’estava tan blava, tan bonica!
Li vaig parlar i la mar em va escoltar. Aconseguí tranquilitzar-me i em suggerí que m'endinsara en ella.
Ho vaig fer i em vaig capbussar dintre la mar, al seu ventre, com quan era un fetus al ventre de ma mare.

Sí, recorde aquell dia, el recorde.
Recorde que a poc a poc m'he oblidat de tu, ja no vull telefonar-te, ni escriure't, ni veure't, ni preguntar-te ... ara que puc recordar el que cal fer, ja ho he oblidat.
L'amor que et tenia es traslladà a la mar, des d'aquell dia que sí recorde.

Sí, recorde aquell dia, el recorde.
I recorde que fins eixe dia he estat dins la mar, rodejada de tota la seua blavor que m'enxisa i protegís. A més recorde que des d'eixe dia sols he vist l'aigua que m'envolta i una pau que m’ha fet oblidar tots els mals records.

1 de maig de 2010                                  Myrtus



dissabte, 1 de maig de 2010

Myrtus

L'altre dia l'amic Mario em passà aquesta foto, no es recorda d'on és però ...