dimarts, 4 de maig de 2010

El recorde



Sí, recorde aquell dia, el recorde.
Recorde que et volia telefonar, escriure’t, veure’t, preguntar-te … i no vaig poder.
Com estava tan decebuda pel teu abandó aquell dia no sabia allò que feia i no podia recordar el que calia fer en eixos moments.



Sí, recode aquell dia, el recorde.
Recorde que aquell dia vaig anar a la mar. N’estava tan blava, tan bonica!
Li vaig parlar i la mar em va escoltar. Aconseguí tranquilitzar-me i em suggerí que m'endinsara en ella.
Ho vaig fer i em vaig capbussar dintre la mar, al seu ventre, com quan era un fetus al ventre de ma mare.

Sí, recorde aquell dia, el recorde.
Recorde que a poc a poc m'he oblidat de tu, ja no vull telefonar-te, ni escriure't, ni veure't, ni preguntar-te ... ara que puc recordar el que cal fer, ja ho he oblidat.
L'amor que et tenia es traslladà a la mar, des d'aquell dia que sí recorde.

Sí, recorde aquell dia, el recorde.
I recorde que fins eixe dia he estat dins la mar, rodejada de tota la seua blavor que m'enxisa i protegís. A més recorde que des d'eixe dia sols he vist l'aigua que m'envolta i una pau que m’ha fet oblidar tots els mals records.

1 de maig de 2010                                  Myrtus



2 comentaris:

Fes la teua barrejada