diumenge, 14 de novembre de 2010

Microtextos i mami

Lluna: Mami està intentant escriure els treballs que li han manat al curs de microliteratura en "Escuela de escritores"?
Moisés:  Doncs sí. Ja fa rato que està davant l'ordinador i escolte com pica el teclat. Per cert, saps on para Cendrós?

Lluna: Està davant la pantalla de l'ordinador i mami està que bufa, no l'escoltes com li diu que lleve el cul d'ahí?
Moisés: Tens raó, l'escolte. Però saps que et dic? que mentre li dóne la tabarra a ella podem estar ací tan tranquils fent una becadeta.
 Lluna: Ves en compte, que ve per ahí dalt!

- LLUNA i MOISÉS -

dimecres, 10 de novembre de 2010

dimarts, 9 de novembre de 2010

Anècdota 4

La fibromiàlgia i la fatiga crònica em produeixen diversos transtorns cognitius.

Un d'ells és molt graciós, la veritat, perquè tinc la capacitat de mesclar les lletres d'una paraula, de varies paraules fer-ne una de nova o dir una frase embolicada i de manera un poc estranya.

Fa temps que vull apuntar-me les barbaritats que dic, perquè fan riure molt a la gent que les escolta. 

Fins i tot la meua neboda Feni ha dibuixat una frase que li vaig dir fa poc.


La frase feia referència a la mare de Feni (la meua germana) i a la filla de Nanohana (la meua amiga):

"Nanohana, no et preocupes que amb la meua germana 
LA TEUA FILLA DE FAM NO ES MENJARÀ."



dilluns, 25 d’octubre de 2010

Carla: la meua amiga internauta

Mami està de vacances i ja ens ha deixat soletes dues vegades, menys mal que sempre està cansada si no ... no li veuríem el pèl.
Un dels llocs on ha anat mami ha sigut a Madrid, on ha vist l'obra de Muñoz Seca, La venganza de don Mendo, adaptada per Tricicle al Teatre AlcázarMamma mia al Teatre Coliseum i l'exposició de Tutankhamón.
Però el que més il·lusió li ha fet a Myrtus ha sigut retrobar-se amb la seua amiga Asun, que viu a Madrid i feia molt de temps que no la veia. Mami ens ha contat que Asun té un fillet i una filleta i que aquesta, Carla, és la meua amiga internauta, ja que no es perd cap malifeta que hi faig.
 Besots, Carla, i ja saps, quan vingues passat per casa de mami Myrtus i juguem més que massa :D
Per cert, no us podeu imaginar com de bé es dorm damunt el mòdem, us ho aconselle.
- Cendròs -

diumenge, 4 de juliol de 2010

Cendrós i Miau

Sóc Cendrós, el més xicotet de la gatera de Myrtus, però xicotet d'edat, eh?, no us equivoqueu.


L'altre dia Myrtus s'anà amb la seua mami i la seua neboda Feni al Fnac. Allí estava José Fonollosa, que conviu amb dues gatetes molt reboniques, Rufa i Belfi.


José és un artista i les dibuixa en Miau; Belfi i Rufa són tan llestes que fan moltes de les coses que fem a la gatera de Myrtus Moisés, Lluna i jo, seria meravellós conéixer-nos i compartir idees.




Ara bé, no crec que ni mami ni José Fonollosa estiguen molt d'acord, de vegades les malifetes que faig fan enfadar un poc a mami, però molt poc, la veritat.


Per cert, ens va signar el llibre, un per la nostra gatera i altre per les nostres millors amigues que no van poder anar eixe dia. Myrtus les va sorprende amb aquest regal dedicat per elles.


A que és un gran artista? les gatetes ens les va dibuixar en un tres i no res, mami està molt contenta i podeu veure les seues tires en l'enllaç de MIAU.

diumenge, 27 de juny de 2010

Sóc Moisés

Em diuen Moisés, el gat més negre i fadrí de la gatera de Myrtus.



Quan mami no està a casa jo porte la gatera com déu mana. Cuide les plantes.


Faig la clasificació de la flora pel bloc de Myrtus.


Trie la música pels moments relax de la gatera.


Faig els llits.


Ajude a mami Myrtus en els seus estudis.


Rente la roba.


I com no, sempre he cuidat dels membres de la gatera, Lluna Negra, el recordat i benvolgut Tonet, el xicotet Cendrós i qui ha acollit mami per un temps mentre trobavem bona casa d'adopció.

dissabte, 19 de juny de 2010

Pensaments de Lluna Negra


 
Mami Myrtus us ha parlat alguna vegada de mi.

La veritat és que estic molt feliç a la Gatera de Myrtus, vull dir: la gatera de mami de la que forme part.

Així i tot hi han vegades que aquestos dos tòfols que conviuen amb mi em fastidien molt perseguint-me i fen-me bufar més del que cal.

Que quins tòfols? Doncs Moisés i Cendrós.


Mentre jo estic immersa als meus pensaments profunds i resolent tots els misteris de la "gatunitat", aquestos dos masclots salvatges se'm llancen damunt per jugar, per arrapar-me i per mossegar-me. Seran suros?


Mira-te'ls ahí, després de fer-me la guitza fa una estona, ara estan com si mai hagueren trencat un plat.

Per cert, el més tòfol és Moisés, es pensa que és el segon a la jerarquia, després de mami que és la cap de la gatera, i la veritat és que fa tot allò que volem, tant Cendrós com jo, però no li ho conteu, val?