dissabte, 19 de juny de 2010

Pensaments de Lluna Negra


 
Mami Myrtus us ha parlat alguna vegada de mi.

La veritat és que estic molt feliç a la Gatera de Myrtus, vull dir: la gatera de mami de la que forme part.

Així i tot hi han vegades que aquestos dos tòfols que conviuen amb mi em fastidien molt perseguint-me i fen-me bufar més del que cal.

Que quins tòfols? Doncs Moisés i Cendrós.


Mentre jo estic immersa als meus pensaments profunds i resolent tots els misteris de la "gatunitat", aquestos dos masclots salvatges se'm llancen damunt per jugar, per arrapar-me i per mossegar-me. Seran suros?


Mira-te'ls ahí, després de fer-me la guitza fa una estona, ara estan com si mai hagueren trencat un plat.

Per cert, el més tòfol és Moisés, es pensa que és el segon a la jerarquia, després de mami que és la cap de la gatera, i la veritat és que fa tot allò que volem, tant Cendrós com jo, però no li ho conteu, val?

2 comentaris:

  1. Que no t'amarguin dona, fes-te valer!
    Per cert, feia anys i panys que no sentia això de tòfol..quina ilu :D

    ResponElimina
  2. És que sóc molt valencianota, Gris :D

    Gràcies pel teu comentàri.

    Salut, Lluna Negra

    ResponElimina

Fes la teua barrejada