diumenge, 25 d’abril del 2010

Firmes pel reconeiximent de les malalties invisibles

¿Qué són les malaties invisibles? 
Les síndromes de la Fibromiàlgia (FM), Fatiga Crònica (SFC) i Sensibilitat Química Múltiple (SQM)


¿Porquè som persones malaltes i invisibles? 
Porquè sanitat no ens reconeix que la nostra malaltia siga invalidant, és més, davant d'un informe mèdic de la mateixa Conselleria de Sanitat amb el diagnòstic de FM o SFC, la malaltia i tots els seus símptomes associats desapareixen al certificat d'invalidesa que t'expedeix la Conselleria de Benestar Social.


Més invisibles són les persones que pateixen la SQM perquè ni tan sols l'OMS la reconeix com a malaltia. Cal tindre en compte que moltes d'aquestes persones estan confinades a sa casa perquè ni tan sols poden eixir d'ella sense exposar-se a cap tipus d'element químic que la fassa patri una gran crisi (com puga ser olorar la  que colònia porta la persona amb la que es creua).


Us agrairia que firmàreu i li enviàreu els fulls firmats al lluitador pels nostres interessos Juan Vilas.

També us recorde que el 12 de maig és el dia mundial d'estes malalties, si podeu participar en qualsevol acte que facen en la vostra ciutat o regió aconseguiríem que se'ns sentira molt més.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Cansament

Fatiga



Fatiga
a. f. FISIOL. Estat de cansament o de debilitat produït generalment per un esforç físic o mental.
b. f. FISIOL. Disminució de la capacitat funcional d'un òrgan produïda per una activitat excessiva.


FUNDACIÒ PER LA FM I LA SFC
La síndrome de fatiga crònica (SFC) és una malatia complexa i crònica que es caracteritza per una FATIGA profunda i insuperable, de nova aparició, que no diminuïx amb el descans i que pot empitjorar amb l'activitat física i mental.

BARREJADA
Suporte tots els dies el pes del món als meus muscles i de vegades és tant insuportable que ni tan sols puc pensar, de tant esgotada com estic.



dijous, 25 de març del 2010

Síndrome de Fibromiàlgia, Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple

Aquest senyor explica molt clarament com ens maltracta la salut pública, fins i tot al seu fill.

Us deixe el seu vídeo, una carta a la consellera, i l'enllaç al seu bloc.


dijous, 11 de març del 2010

MAI MÉS UN 11 M

Aquest dibuix és la visió de la meua neboda, on es veu un estudiant que anava a la universitat i mai arribà.

El xiquet que s'hi veu és l'esperit de l'estudiant que encara està al vagó del tran trist i plorós. Es pot verure davant d'ell el lloc on li sesgaren la seua vida.

MAI MÉS UN 11 M

dilluns, 8 de març del 2010

8 de Març, Dia Internacional de la Dona



8 DE MARÇ
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA


Avuí és un dia de reflexió i reivindicació


No és un dia de felicitació


Et regale aquesta flor, DONA

dijous, 4 de març del 2010

Mamografia

Ahir vaig anar al centre de salut a fer-me una mamografia, ja se sap allò que més val previndre-ho que curar-ho.
 
Però dic jo. No hi ha una altra manera on no t'esclafaren les mamelles i et produïren un gran dolor?
 
Mira que no estava als dies on les glàndules mamàries em fan molt de mal per la proximitat de la menstruació, però quan me les posaren a la màquina i aquesta les pressionà... quina paraulota vaig soltar.
 
També em va causar una "non grata" impressió el fet que la radiòloga portara guants quirúrgics i que es mocara amb ells posats (duia un bon refredat la xica) i no se'ls canviara a l'hora d'estar amb nosaltres. Seria que tindria por que la contagiarem d'alguna cosa, però en eixe moment era més fàcil que fora al revés.
Al que anava, la meua forma de pensar en femení sempre m'ha dit que hi ha un gran sexisme a la medicina, exemples hi ha més d'un, com el no estudiar abans la síndrome de la fibromiàlgia perquè la majoria de persones afectades som dones (unes histèriques ens deien en un principi). 
Segur que si fora una "Penisgrafia" inventarien una màquina on no l'esclafaren el penis a ninguna persona.
Perquè, quan es fa un TAC al cervell tampoc el pressionen.




Eixa sort tenim les dones: ELS DOS SEXES TÉNEN CERVELL


dilluns, 1 de març del 2010

Avuí no és el meu dia

Avuí no és el meu dia.
La fibromiàlgia m'ataca amb torticoli, muscles engarrotats i inflamats. 
 I com sempre més d'una persona dirà a les meues espatles que no he volgut anar a treballar. Ja m'agradaria que visqueren al meu cos una d'aquestes crisi.

  Avuí no és el meu dia, eixa és la veritat.