El 9 de juliol de 2008 vaig conéixer a la meua mami Myrtus, eixe dia estava molt trista ja que anava a dir l'últim adéu al seu papi. Mai vaig conéixer al meu "abuelito" però mami Myrtus em digué que el meu nom Tonet era al seu honor.
Aquell dia jo estava en mig del carrer, on em podien atropellar, perquè buscava una mami que em volguera molt i allí arribà mami, que estava molt trista, però quan em vaig arrimar a ella roncan-li amb molt d'afecte, sense pesnar-se-ho ni una mica, mami em va agafar, em pujà a casa, em donà menjar i aigua, em va somriure i allí em vaig quedar.
Amb les meues barrabassades va passar millor el dol per son pare, però això no vol dir que no tinguera menys pena pel seu papi, sé que avuí en dia el tira molt de menys i es recorda seguit seguit d'ell, pensant què en diria davant de qualsevol cosa que veu.
He sigut molt feliç amb mami però he estat molt malaltet, una malaltia congènita i autoinmune que es va agreujar per una picadura d'una caparra que m'injectà un paràsit (l'erlichia) el qual em trencava els meus mancats glòbuls rojos.
Des de maig del 2009 fins a desembre sols vaig tindre un mes bo i el 14 de desembre de 2009 mami em va donar una mort digna, jo ja estava als ossos i m'ofegava perquè la manca de glòbuls rojos feia que l'oxigen no m'arribara on calia.
Sé que mami mentre m'ajuda a escriure aquestes línies està plorant.
Sé que mami ha plorat moltes vegades per mi, i mira que li dic he sigut molt feliç a casa amb ella, la meua "abuelita" i el tete Moisés i la teta Lluna que m'han llepat quan jo no podia.
Sé que mami ha adoptat a Cendrós i estic molt content que ajude a altre amic meu.
Sé que mami no m'ha oblidat ni una mica i em recorda cada dia.
Però no plores més, mami.
ET VUIC I ET VOLDRÉ SEMPRE
ET DÓNE LES GRÀCIES PER COMPARTIR LES TEUES RISES I PART DE LA TEUA VIDA AMB MI.
ADÉU MAMI, FINS SEMPRE
